Fa temps que segueixo a través dels seus articles i publicacions a en Xavier Marcet, consultor en estratègia, innovació i transformació d’organitzacions. El seu llibre Esquivar la mediocridad és tot un referent per a mi, el recomano i el cito en l’exercici de la meva tasca professional i acadèmica.
Fa uns dies , un nou article a La Vanguardia, Construir llegat, em va deixar una bona estona pensatiu. Marcet, entre d’altres, diu: “No ens mou la vanitat de passar a la història, ens mou la lògica d’haver estat útils abans d’acomiadar-nos un dia discretament.” I és que ser útil, desitjar ser útil, en el teu entorn no tan sols professional sinó també personal no té res a veure amb la vanitat sinó potser senzillament té a veure amb la necessitat de compartir els propis propòsits.
Actualment es parla molt del talent sènior i, segons el meu parer, molt poc de l’escàs aprofitament que algunes organitzacions realitzen del talent i experiència de les persones que en un període, curt o llarg de temps, han desenvolupat amb anterioritat el seu itinerari professional o potser el seu voluntariat en aquestes organitzacions. Des d’esport & ciutadania ens agrada recomanar a les organitzacions amb les que treballem que, en el marc de la seva cultura corporativa, contemplin mesures per que el mal anomenat ex treballador o treballadora mai perdi els vincles amb l’organització amb la que segurament ha construït un llegat per petit que sigui.